diarionline

Carles Bosch té 52 anys. Va néixer a la ciutat de Barcelona, és solter i no té fills.
Bosch va estudiar la carrera de dret a la Ciutat Comtal i, al cap de poc temps, la carrera de periodisme a la ja desapareguda Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Als anys setanta va acabar la carrera de periodisme i es va morir el dictador Franco, cosa que li va donar molta llibertat per dedicar-se al que ell volia.
Carles va voler abandonar al periodisme als anys vuitanta, quan va tenir temptacions d’anar a Nova York amb la seva antiga novia. Però quan anava a marxar va néixer Televisió de Catalunya i Joan Salvà, director del programa “30 minuts” el va voler entrevistar. Carles Bosch va anar-hi tot i que pensava que no l’agafarien perquè no tenia coneixements televisius, però no va ser així, el van contractar. De totes maneres Bosch va voler anar als Estats Units i va fer diversos reportatges des de Nova York. Al cap d’uns anys va tornar.
Carles Bosch ha fet molts viatges arreu del món per fer reportatges. Un dels reportatges que van tenir molt èxit va ser el que va fer, per casualitat, sobre la revolució de Txecoslovàquia, quan va anar allí amb una camera sense saber que la revolució seria tant important.
Bosch ha fet diversos viatges a Cuba, concretament deu, per gravar uns reportatges per “30 minuts” i el documental “Balseros”, guanyador de molts premis i nominat als prestigiosos Òscars de Hollywood, que és el que li ha donat força fama. Arrel d’aquesta popularitat i dels canvis que la seva vida ha patit arrel de la nominació de “Balseros”, al 2003, com a millor pel•lícula documental, i dels molts altres premis guanyats, Carles Bosch ha d’anar a un psicòleg.
El seu equip de futbol és el Real Club Deportivo Espanyol i el seu programa preferit era “Una altra cosa” d’Andreu Buenafuente. Bosch odia els programes del cor. Tot i que no acostuma a mirar la televisió, reconeix que a vegades s’hi enganxa i la pot mirar fins a tres hores seguides.