Carles Bosch: "No has d'ajudar el protagonista perquè aquella persona no seria la mateixa"
El director de Balseros no va demanar més promoció perquè veia el documental com el seu fill
Carles Bosch, director de Balseros, creu que va tenir molta sort a lhora de fer la pellícula. El periodista, que no va patir problemes amb el règim cubà, està buscant temes pel seu pròxim documental.
- Com definiries Balseros?
- Com una pellícula documental. És un gènere nou que a tothom li costa acceptar on els protagonistes han de ser els veritables protagonistes.
- Per què us vau decidir per aquest format?
- Des que al 2001 vaig rebre la trucada duna de les protagonistes, la Méricys, vaig veure que la historia que havia desenvolupat feia cinc anys per un documental de 30 minuts feia un gir, vaig veure que cercle sestava acabant, la història tenia un final. Vam tenir molta sort! També vaig veure que allò no era una història per televisió, el format de 65 minuts no era suficient, necessitava un format més ampli.
- Heu polititzat el producte o senzillament són històries personals?
- Lespectador és llest, entén coses ni que els protagonistes diguin el contrari.
- Què voleu transmetre amb el documental?
- Malgrat que la vida ens ha pogut donar algun pal, la nostra vida ens porta per un camí que ens esperem, el tenim mig marcat, mentre que quan una persona ha danar un altre país no sap a quin camí es trobarà. Ell ja no tindrà les rendes del cavall, el seu caràcter i força li permetran que el cavall no es desboqui més del compte però, a vegades, com en el cas den Rafael que acaba a una secta, el cavall es pot desbocar.
- Quines característiques fan especials lemigració cubana a EE UU?
- No és tan especial: La fugida de 30.000 persones del 94 també shaguera pogut donar a Guatemala, Mèxic, Haití... Al 94, als sis anys de la caiguda del mur, Cuba perd ajuda de països, sempobreix, i la gent marxa. Jo vaig decidir fer aquesta pellícula anys més tard que es produís lèxode de Cuba perquè tenia el material. Si hagués tingut el mateix material dun altre país, també lhaguera fet.
No crec que un cubà a Nebraska treballant a un garatge sigui menys que una persona marroquí treballant a una fàbrica dÀvila.
- Com es treballa amb persones que estan passant moments tan importants de la seva vida?
- És més fàcil treballar amb gent quan estàs passant bons moments de la teva vida que quan no els estàs passant.
- Com es pacta el seguiment?
- No has dajudar a la persona que surt, no li has de prometre un psiquiatra perquè aquella persona ja no seria la mateixa. Un cop has acabat de gravar, si vols, la pots ajudar, com a persona. Tu taprofites duna persona, i rebrà una compensació, però vigila que aquesta compensació no estripi la realitat. Vam gravar a la Méricys quan anava a prostituir-se, però com a persones no ho podíem permetre, quan ja era inevitable, li vam donar diners i li vam dir que anés a casa.
- Com tens la relació afectiva amb els Balseros?
- Quan van nominar la pellícula ells preguntaven pels altres, i els vaig reunir a tots menys lÓscar, que no podia sortir de la secta, tot i que per sort fa 2 mesos que nha sortit. Amb la Méricys, hi vaig parlar ahir mateix, tinc una amistat que durarà per tota la vida, li desitjo al millor, ella va ser qui em va trucar per dir-me li havia tocat el sorteig per anar als Estats Units i que estava a Guantánamo. Fa un temps em van trucar quasi tots per dir-me que la Misclaida els havia trucat i que estava en contra meu, suposo que creia que mhavia aprofitat della, però no pots pactar amb un personatge i repartir-vos els diners, que és el que va passar amb el documental que va guanyar lÓscar, perquè llavors, per fer que la pellícula funcioni, poden passar coses que no passarien. La Míriam, a causa del nou novio, no té relació amb ningú dabans. Ha trencat relació amb el seu passat. La Misclaida també està perdent relació amb tots.
- Creus que sha valorat prou Balseros?
- TVC va valorar el nostre treball però Lauren Films no. Al principi no vam exigir promoció perquè veiem la pellícula com el nostre fill, no la veiem tan bona com la veiem ara. Mica a mica la van comprant països. LÓscar ens ha anat de puta mare.
- Què tal amb Lucrecia?
- Lucrecia va fer banda sonora, però ja ens coneixíem. Tenim molt bona relació. Ens vam conèixer a Bosnia. Ella ha patit les conseqüències de la manca de llibertat cubana i, tot i tenir alguna visió diferent, ens vam entendre molt bé.
- Què en va treure de la seva estada a Cuba? Vau tenir problemes amb el règim cubà o amb el Govern de EE UU?
- Per fe la peli he anat deu vegades a Cuba. Érem dos, hi anàvem com a turistes, teníem contactes, no vam tenir problemes amb el règim. Per anar a Guantánamo ens van donar el permís, ens donaven 2 minuts per cada un dells, però quins dos minuts! tot el que passava en aquell moment era intens, era important. Però a Guantánamo no ens van deixar fer una entrevista directa a ningú, perquè sabien que el què dirien no era massa bo pel govern nord-americà.
- A Cuba et vas sentir vigilat o perseguit?
- Estic segur que mhan vigilat, no en tinc cap dubte, però tampoc estava fent res que em pogués preocupar, a més ho van fer discretament. Jo volia fer la peli i per tant no feia res dolent. A Cuba hi ha una gran manca de llibertats, i ells saben que jo penso això, però he mostrat un gran respecte per la revolució. Jo no vull que, com molts països del seu voltant, Cuba es transformi en una colònia nord-americana. Els americans també mhaurien pogut posar problemes però tampoc ho van fer. He pogut treballar bé tant a EE UU com a Cuba.
Carles Bosch, director de Balseros, creu que va tenir molta sort a lhora de fer la pellícula. El periodista, que no va patir problemes amb el règim cubà, està buscant temes pel seu pròxim documental.
- Com definiries Balseros?
- Com una pellícula documental. És un gènere nou que a tothom li costa acceptar on els protagonistes han de ser els veritables protagonistes.
- Per què us vau decidir per aquest format?
- Des que al 2001 vaig rebre la trucada duna de les protagonistes, la Méricys, vaig veure que la historia que havia desenvolupat feia cinc anys per un documental de 30 minuts feia un gir, vaig veure que cercle sestava acabant, la història tenia un final. Vam tenir molta sort! També vaig veure que allò no era una història per televisió, el format de 65 minuts no era suficient, necessitava un format més ampli.
- Heu polititzat el producte o senzillament són històries personals?
- Lespectador és llest, entén coses ni que els protagonistes diguin el contrari.
- Què voleu transmetre amb el documental?
- Malgrat que la vida ens ha pogut donar algun pal, la nostra vida ens porta per un camí que ens esperem, el tenim mig marcat, mentre que quan una persona ha danar un altre país no sap a quin camí es trobarà. Ell ja no tindrà les rendes del cavall, el seu caràcter i força li permetran que el cavall no es desboqui més del compte però, a vegades, com en el cas den Rafael que acaba a una secta, el cavall es pot desbocar.
- Quines característiques fan especials lemigració cubana a EE UU?
- No és tan especial: La fugida de 30.000 persones del 94 també shaguera pogut donar a Guatemala, Mèxic, Haití... Al 94, als sis anys de la caiguda del mur, Cuba perd ajuda de països, sempobreix, i la gent marxa. Jo vaig decidir fer aquesta pellícula anys més tard que es produís lèxode de Cuba perquè tenia el material. Si hagués tingut el mateix material dun altre país, també lhaguera fet.
No crec que un cubà a Nebraska treballant a un garatge sigui menys que una persona marroquí treballant a una fàbrica dÀvila.
- Com es treballa amb persones que estan passant moments tan importants de la seva vida?
- És més fàcil treballar amb gent quan estàs passant bons moments de la teva vida que quan no els estàs passant.
- Com es pacta el seguiment?
- No has dajudar a la persona que surt, no li has de prometre un psiquiatra perquè aquella persona ja no seria la mateixa. Un cop has acabat de gravar, si vols, la pots ajudar, com a persona. Tu taprofites duna persona, i rebrà una compensació, però vigila que aquesta compensació no estripi la realitat. Vam gravar a la Méricys quan anava a prostituir-se, però com a persones no ho podíem permetre, quan ja era inevitable, li vam donar diners i li vam dir que anés a casa.
- Com tens la relació afectiva amb els Balseros?
- Quan van nominar la pellícula ells preguntaven pels altres, i els vaig reunir a tots menys lÓscar, que no podia sortir de la secta, tot i que per sort fa 2 mesos que nha sortit. Amb la Méricys, hi vaig parlar ahir mateix, tinc una amistat que durarà per tota la vida, li desitjo al millor, ella va ser qui em va trucar per dir-me li havia tocat el sorteig per anar als Estats Units i que estava a Guantánamo. Fa un temps em van trucar quasi tots per dir-me que la Misclaida els havia trucat i que estava en contra meu, suposo que creia que mhavia aprofitat della, però no pots pactar amb un personatge i repartir-vos els diners, que és el que va passar amb el documental que va guanyar lÓscar, perquè llavors, per fer que la pellícula funcioni, poden passar coses que no passarien. La Míriam, a causa del nou novio, no té relació amb ningú dabans. Ha trencat relació amb el seu passat. La Misclaida també està perdent relació amb tots.
- Creus que sha valorat prou Balseros?
- TVC va valorar el nostre treball però Lauren Films no. Al principi no vam exigir promoció perquè veiem la pellícula com el nostre fill, no la veiem tan bona com la veiem ara. Mica a mica la van comprant països. LÓscar ens ha anat de puta mare.
- Què tal amb Lucrecia?
- Lucrecia va fer banda sonora, però ja ens coneixíem. Tenim molt bona relació. Ens vam conèixer a Bosnia. Ella ha patit les conseqüències de la manca de llibertat cubana i, tot i tenir alguna visió diferent, ens vam entendre molt bé.
- Què en va treure de la seva estada a Cuba? Vau tenir problemes amb el règim cubà o amb el Govern de EE UU?
- Per fe la peli he anat deu vegades a Cuba. Érem dos, hi anàvem com a turistes, teníem contactes, no vam tenir problemes amb el règim. Per anar a Guantánamo ens van donar el permís, ens donaven 2 minuts per cada un dells, però quins dos minuts! tot el que passava en aquell moment era intens, era important. Però a Guantánamo no ens van deixar fer una entrevista directa a ningú, perquè sabien que el què dirien no era massa bo pel govern nord-americà.
- A Cuba et vas sentir vigilat o perseguit?
- Estic segur que mhan vigilat, no en tinc cap dubte, però tampoc estava fent res que em pogués preocupar, a més ho van fer discretament. Jo volia fer la peli i per tant no feia res dolent. A Cuba hi ha una gran manca de llibertats, i ells saben que jo penso això, però he mostrat un gran respecte per la revolució. Jo no vull que, com molts països del seu voltant, Cuba es transformi en una colònia nord-americana. Els americans també mhaurien pogut posar problemes però tampoc ho van fer. He pogut treballar bé tant a EE UU com a Cuba.
0 comentarios